A sud-est de Barcelona es troba al barri de Poble Sec, una zona en la qual podem trobar diversitat d'opcions turístiques. Està banyat per les aigües de la Mediterrània ja que a sud d'aquest barri es troba el port de la ciutat i és una zona més que recomanada per passejar. Poble Sec està separat d'altres barris més cèntrics com El Raval o Sant Antoni, per l'avinguda de l'Paral·lel, una de les artèries més conegudes i importants de Barcelona, que recorre des de les Drassanes Reials fins a Plaça Espanya. Però sens dubte, un dels atractius que més caracteritzen el barri de Poble Sec és que està als peus de l'Montjuïc. Al costat de la mar s'enclava aquesta elevació de 170 metres d'altura la qual es pot veure en moltes parts de Barcelona. El nom de Montjuïc prové de 'muntanya de jueus' ja que antigament hi havia en ell un cementiri jueu. Avui dia, és una zona en la qual es poden practicar una gran varietat d'esports i fins i tot durant les Olimpíades de 1992 es van emplaçar-hi diverses instal·lacions.
La part confrontant amb el Poble Sec està plena de zones verdes on poder passejar en família o en parella i gaudir d'una tarda tranquil·la enfront de les millors vistes de la ciutat. Compta amb parcs, museus i es converteix en un dels espais recreatius més grans de Barcelona. Des de l'antiguitat ha estat un barri multicultural i anys enrere va ser un barri amb certa importància artística. Mostra d'això és que encara queden en peu teatres que al seu dia van ser la vida de barri, com el Teatre Apolo, el Victòria, Comtal o el Teatre El Molino. Precisament un dels músics més consolidats de país va néixer en aquest barri i se li coneixi a com el 'nen de el Poble Sec', parlem de Joan Manuel Serrat.
El Port de Barcelona, adjacent amb el sud de barri, és el més important de la Mediterrània pel que fa a tràfic de creuers, i el quart a tot el món. La part que pertany Poble Sec és on baixen les persones procedents de les illes Balears, Gènova o Tànger, entre d'altres. Precisament pel tràfec de persones que arriben a Barcelona per aquesta via, Poble Sec és un barri ben comunicat mitjançant línies de metro i d'autobús, perquè puguis des d'ell accedir a la resta de llocs d'interès de la ciutat.
La costa de el Poble Sec, com a port natural, es va usar com a port de la ciutat per ibers i romans, i disposava d'una via d'accés a la ciudad.5? El port es va usar habitualment fins al segle X i esporàdicament fins al segle XIV. A principis de segle XIII ja es construïen vaixells extramurs entre el torrent de Cagadell i Montjuïc, en uns terrenys on Jaume I d'Aragó va prohibir la construcció de noves cases i va derruir les existentes.7? Durant el regnat de Pere III d'Aragó entre els anys 1275 i 1285, es va iniciar la construcció de les Drassanes Reials de Barcelona, que constaven d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular que estava obert per la banda de mar emmarcant un gran pati central descobert , amb quatre torres en els seus angles, de les quals dues encara existen.
Va ser, de fet, el primer eixample de Barcelona, anterior a l'projectat per Ildefons Cerdà. Les muralles de Barcelona van ser eliminades en 1854 i el pla de l'Eixample va ser aprovat cinc anys després, però els propietaris van trigar encara uns anys a edificar, per les reticències contra el projecte de Ildefons Cerdà. Els terrenys situats a la part més propera a la mar de la falda de la muntanya de Montjuïc no quedaven inclosos en el pla de l'Eixample ni estaven, per tant, subjectes a limitacions urbanístiques. A partir de 1858 els propietaris van començar a parcel·lar-segons la seva conveniència i a edificar senzilles cases per a obrers. Van sorgir d'aquesta manera els barris de la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Beltran, més tard agrupats sota el nom genèric de Poble Sec.
Poble Sec és un barri humil però alhora privilegiat a la ciutat per la seva localització física i també pel mestissatge cultural viscut als seus carrers ja des d'antic. Enclavat entre la muntanya de Montjuïc, el Port de Barcelona i al costat de l'nucli més antic i cèntric de Barcelona. Antigament era un territori de conreu i hortes encaixat entre la muntanya i la muralla que protegia la ciutat, per tant estava situat extramurs.
Després de la Guerra de Successió el 1714, la muntanya va ser declarada zona militar, ja que es va situar el castell al cim i l'àrea de barri era la seva zona d'influència. En aquella època hi havia una normativa que impedia construir perquè no hi hagués obstacles als projectils que es disparessin des del Castell de Montjuïc, aquest va ser el motiu pel qual el Pla Cerdà no va incloure aquesta zona en la seva reforma i ampliació de la ciutat, en la qual es van enderrocar les muralles de la ciutat Vella per fer possible la planificació, desenvolupament i expansió de la ciutat moderna
Durant el segle XVIII la industrialització va començar a canviar l'aspecte rural del territori: carboneres per al port, assecador de teles, l'explotació de la pedrera de pedra de la muntanya per construir edificis a la ciutat i sobretot la implantació de la central elèctrica de l' paral·lel el 1882 van fer que es derogués l'àrea d'influència militar per poder construir habitatges per als treballadors i es va començar llavors amb la urbanització de barri sense gaire ordre ia instància dels propietaris dels terrenys, cap a 1869. Fins 1894 no es va instal·lar la primera font d'aigua [cita requerida] el que ha donat lloc al fet que s'especuli que el nom de "poble sec" deriva de la manca de fonts a la zona. No obstant això, segons l'historiador Miquel Badenas, l'origen del nom es troba en el fet que l'activitat de les fàbriques de teixits que es van instal·lar a mitjan el XIX van assecar els pous d'aigua de les Hortes de Sant Beltran.
Poble Sec està situat al costat de barri del Raval, zona que en els anys 1940 es coneixia com el Barri Xino, i que reunia tot un conjunt d'elements característics: el seu ambient portuari i obrer, els seus prostíbuls i també per ser lloc de diversió a l' ser una zona d'cabarets, teatres i cafès-concert, sobretot a l'avinguda de l'Paral·lel, que separava els dos barris i on es vivia properament la misèria que sacsejava als seus habitants en aquells anys de postguerra. Allà es respiraven aires artístics d'un petit París, ambient que a poc a poc va anar fent-se més i més decadent. Un entorn social i geogràfic en el seu conjunt que va influir per exemple en la formació d'artistes amb la personalitat de Joan Manuel Serrat, popularment conegut com "el noi del Poble-sec" ( "el noi de el Poble Sec"), o de Jaume Sisa, veïns del carrer de l'Poeta Cabanyes de barri.
En l'històric Paral·lel de el Poble Sec queden encara el Teatre El Molino, el Teatre Apolo, El Teatre Victòria i al Teatre Condal com símbols vius de la vida teatral i artística de la ciutat.
Poble Sec ha estat des de sempre un barri popular, un barri de les ribes que ha anat absorbint les onades d'immigrants que han anat arribant, ahir i avui, abans d'origen espanyol i avui des de tot el món.
En els anys de postguerra la muntanya de Montjuïc estava plena de barraques amb la gent que anava arribant sense recursos a la ciutat, i pels altres tres costats el Poble Sec limitava i limita amb el Paral·lel que el separa de Raval, d'altra banda el port, i finalment la zona de la Fira de Mostres que havia estat construïda per acollir l'Exposició Internacional de 1929 de Barcelona (zona Firal de Plaça d'Espanya, Avinguda Maria Cristina i Palau Nacional). Va ser aquest un esdeveniment històric per a la ciutat, en què es va reformar i va urbanitzar gran part de la muntanya de Montjuïc. Així va sorgir el Parc de l'Mirador de el Poble Sec, realitzat entre 1995 i 1997.
